BALLS I DANSES POPULARS DE MALLORCA
Els balls i danses populars tradicionals de l'illa de Mallorca han conegut a través de la seva història diverses formes i interpretacions.
La situació geogràfica de Mallorca, al centre de la Mediterrània, és una de les causes per les quals s'han rebut influències molt variades en diferents èpoques històriques. Indubtablement, a Mallorca, el ball ha suposat, des dels temps més remots, la forma més popular d'expressió. No obstant això, no tenim cap classe de document que ens parli de com era el nostre ball anteriorment a la conquesta cristiana de 1229.
A partir d'aquest moment, sí que disposem de valuosos testimonis. Les referències comencen a aparèixer a l'edat mitjana. Ramon Llull, Anselm Turmeda o l'italià Bocaccio, ens deixen en algunes de les seves obres mencions clares sobre la presència de balls i música a les celebracions a Mallorca. Els arxius fan referència al "Ball de Rodó", la "Dansa de les Dones" o el "Ball Sarraïnesc" propi dels esclaus moros. Malauradament, no podem establir amb precisió quina era la coreografia, la música o la forma d'execució, ja que no es detalla en cap moment.
Hem de creure, per tant, que aquestes danses arribaven a Mallorca procedents d'altres indrets d'Europa, on sí que estan més documentades, i que aquí les adoptàvem i donàvem el nostre caràcter particular.
Va ser aquesta proximitat a les costes peninsulars espanyoles la que va marcar, al final del XVIII i principi del XIX, l'aparició a l'illa de formes de música i dansa d'un fort caràcter espanyol. Així, procedents d'altres regions d'Espanya, arribaren diferents balls, que en poc temps, s'ajustaren al gust dels mallorquins. D'aquesta època contaríem, per exemple, amb el ball de la "Contradansa", entre d'altres.
No obstant això, va ser la Guerra de la Independència contra França la que va motivar un fort sentiment nacionalista espanyol que va fer que a Mallorca adoptàssim formes de ball, majoritàriament andaluses, les quals ben aviat s'integraren a la nostra illa, un fenomen que es va estendre en qüestió de pocs anys per tot l'Estat. Aquest canvi es va produir per contrarestar les modes franceses que es pretenien imposar, el que va provocar l'extinció total de les formes de dansa antigues que podrien haver existit a Mallorca.
D'aquells balls s'han conservat fins avui els boleros, boleres, jotes, fandangos i mateixes. Aquests balls, amb les seves variants musicals i d'interpretació, són els que encara es ballen a l'illa, sent molt populars en festes i celebracions. Visitants il·lustres com l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, George Sand o Gaston Veuillier, que arribaren a Mallorca al llarg del segle XIX, ja en van deixar constància a les seves obres de la popularitat del ball i la música entre els mallorquins.
La característica més important d'aquestes danses és el seu marcat caràcter matriarcal, ja que l'home ha de seguir en tot moment els punts i les mudances de ball que la dona improvisa sense perdre mai el ritme. (En l'actualitat, a les places, aquests rols de gènere estan experimentant variacions.)
Entre els instruments més antics a Mallorca hi trobam els també universals Flabiol i Tamborino, a més de les Xeremies. A partir del segle XIX també s'usen instruments importats com guitarres, llaüts, bandúrries, violins, etc. No podem oblidar que en tot moment les parelles de balladors duen a les seves mans les conegudes castanyetes, amb les que marquen el ritme. Era costum que, en el cas que els balladors no disposassin d'elles, el ritme fos marcat fent sonar els seus propis dits.