BOLEROS
El bolero és un ball d'origen peninsular de ritme ternari i, generalment, de temps moderat. Sembla que sorgeix com evolució de les seguidilles, malgrat que existeix el debat sobre si és un producte d'escola o si la seva gènesi va ser popular per posteriorment ser refinat per l'escola bolera. El que sí es coneix amb certesa són mostres coreogràfiques de bolero associades a la tonadilla escènica, així com mostres de bolero no coreografiat i de lliure execució a partir de mudances bàsiques.
Entenem per mudances les figures i moviments que realitzen de forma espontània i lliure les persones que es disposen a ballar (en el cas del bolero trobem el punt llis, la volta, colzet, punt de trava, etc.). Des dels inicis de l'Escola de Música i Danses de Mallorca, l'ensenyament dels boleros (i també les jotes) se centra en el perfeccionament de les mudances, defugint així de l'aprenentatge coreografiat que caracteritzava el ball amb el naixement de les agrupacions folklòriques a la primera meitat del segle XX. Així, en el si de l'EMIDM conviuen dues realitats: per una banda, les classes enfocades en l'aprenentatge de les mudances de forma lliure i espontània, i l'agrupació que integra aquesta realitat per aproximar-la a un espectacle escènic que combina el ball coreografiat amb el ball lliure.
Quant a l'estructura formal del bolero trobem tanta varietat com en el cas de les jotes. El repertori és ampli i distint segons les formacions instrumentals que l'interpreten (colla de xeremiers, formacions de corda, boleros cantats, etc.). D'altra banda, composicions modernes ja enteses dins el repertori popular, com podria ser el Bolero de les Dues Voltes d'en Pep Toni Rubio, (un dels primers músics que va tenir l'EMIDM i fundador del grup Música Nostra, entre d'altres) aporten noves estructures fins al moment desconegudes com és el fet d'haver-hi dues voltes al final de cada frase musical.
Pel que fa a les mudances, en són desenes i, fins i tot, centenars les combinacions que es poden fer, no obstant això, totes deriven d'alguns punts bàsics. Al DVD del disc Així fent Escola, es pot trobar una gravació dels que consideram els punts essencials: primer, segon, bot, obrir i tancar, "envant i enrera", peu rossec, punt seguit i acabatall.
JOTES
La jota és un ball de ritme ternari. Malgrat que no es coneix amb gaire precisió el seu origen històric, és segur que a Mallorca arriba procedent de la península Ibèrica, com la resta de balls que considerem tradicionals. Les fonts més antigues que testifiquen la presència de les jotes a Mallorca daten de finals del s. XVIII i inicis del segle XIX. En són un exemple la plagueta de Jayme Tortell de Muro, o les partitures conservades als arxius parroquials de Felanitx, Muro, Sóller, Sant Llorenç i la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri a Palma.
En la majoria de partitures, la jota està representada amb el compàs de 3/4, tot i que es contempla la possibilitat que realment es tracti d'un 3/8 o 6/8. En tot cas, el que caracteritza aquest ball és el seu moviment alegre i viu. Pel que fa a la forma i estructura del ball i la música a Mallorca, varia segons la zona geogràfica de l'illa, els instruments que la interpreten (jotes per colla de xeremiers o jotes interpretades per formacions de cordes i cantades, etc.) o si es tracta de noves composicions o jotes considerades populars o tradicionals.
En el repertori de l'Escola de Música i Danses de Mallorca trobem una barreja dels diferents estils de jotes que es poden escoltar dins el repertori popular/tradicional, per la qual cosa, les estructures del ball no varien gaire entre si. Ara bé, grups propis de ballades com Música Nostra han ampliat el repertori de forma considerable, variant característiques formals (parts, durada, etc.). Per això, seguint a Bartomeu Ensenyat, la gran característica d'aquests balls és el ritme: "La música en el baile es el adjectivo y el ritmo el sustantivo. [...] El baile en si, es la interpretación de un ritmo. Ritmo que, de la misma forma que puede ser marcado por una guitarra o un tambor, igualmente puede ser señalado con dos piedras, con los nudos de los dedos sobre una mesa, con dos cucharas u otros objetos de percusión."
Retornant al ball, de la mateixa manera que ocorre amb el bolero, es poden fer multitud de punts en base d'unes mudances principals. Al DVD Així fent Escola s'exposen els punts bàsics: primer, segon, bot, obrir i tancar, "envant i enrera", peu rossec, punt seguit i acabatall. En els següents vídeos es disposa una seqüència on es balla un seguit de compassos plans, en els que es repetirà la base. A partir d'aquí, primer sense la parella, després amb ella, i sempre fent la transició amb tres compassos de punt llis, se succeeixen les mudances que es triaren com a bàsiques. Els detalls són importants. Fixau-vos en els comentaris i indicacions en off. Es remarca en cada moment la posició i moviment de braços, cos, cap i peus. Al final, aquesta vegada ja amb música, els mestres ballen una peça amb algunes de les mudances que hauran mostrat. Ells n'aprengueren de la mateixa manera. Aquesta és la manera de l'Escola de Música i Danses de Mallorca.